30.1.06

INTRODUCCIÓ

Context històric

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es van produir diversos canvis estètics que van marcar etapes ben definides en l’art en general i en la literatura en particular. Una sèrie de fets històrics van influir negativament en l’evolució de la literatura catalana, els més destacats són:

§ El desplaçament del comerç de l Mediterrània cap a l’Atlàntic a conseqüència del descobriment d’Amèrica. Els catalans no van tenir permís reial per a comerciar directament amb Amèrica fins al segle XVIII.

§ El trasllat de la cort reial al centre de la Península, que va fer que bona part de la noblesa catalana es castellanitzés i s’identifiqués amb la política centralista i uniformista de Carles I, Felip II i els seus successors.

§ La voluntat d’«impermeabilitzar» l’Estat amb un tancament social i ideològic durant el regnat de Felip II.

§ Les derrotes de la guerra dels Segadors (1640-1652), que va materialitzar la fragmentació del país, i la guerra de Successió (1705-1714) van agreujar la crisi de la societat catalana i van culminar amb el Decret de Nova Planta (1716), que va anul·lar les institucions i les lleis catalanes, valencianes i illenques i va suprimir el català com a llengua oficial.

El Renaixement

El Renaixement abraça el període que va des del darrer terç del segle XV fins als inicis de la segona meitat del segle XVI. Els escriptors van abandonar el català a favor del llatí i del castellà. Es conrea un llatí ric i elegant, imitant els autors clàssics i elimiannt les paraules i expressions corruptes del llatí vulgar. A partir del segle XVI, però, el llatí va perdre força i el castellà va anar guanyant posicions com a llengua de cultura.

El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí. És a dir, calia restituir, interpretar i anotar els textos clàssics; assimilar les seves idees i els valors que contenen; i imitar i emular els seus models literaris, arquitectònics i figuratius. Els clàssics esdevenen autèntics models de la modernitat i permeten crear la il·lusió d’un trencament amb la tradició medieval. Lluny de trencar amb l’herència medieval, trobem una certa renovació cultural, un procés d’evolució.

La impremta provoca una revolució mediàtica que altera en profunditat les relacions autor-lector, facilita l’accés a la cultura a la noblesa i l’aristocràcia, i difon la literatura popular amb els plecs solts a baix cost. Proliferen les universitats amb el conseqüent augment d’estudiants i es renoven els estudis en favor de l’edcació integral del’home (cristià) mitjançant el coneixement de les humanitats. Les corts reials esdevenen nuclis de difussió cultural i humanística.