30.1.06

Comentari d'un poema de Càntic d’amors de Pere Serafí (1565)

Pere Serafí fou un poeta, pintor i músic que coneixia molt bé la mètrica italiana i la catalana. Pot ser per això, la seva única obra impresa que ens ha arribat, Dos libres de Pedro Serafín de poesia vulgar en lengua catalana (Barcelona, 1565) és un recull de 169 poemes de versificació diferent. Moltes de les composicions responen al decasíl·lab, però també hi trobem sonets, dizains i altres. El llibre està dividit en dues parts, la primera de temàtica amorosa i la segona de temàtica religiosa i moral.

L'hom desterrat, lluny de sa dolça terra,
'sper ab lo temps tornar al ser que estava
i u saltejat d'una molt cruda guerra
per temps ha pau o treva que esperava.
Qui éstà en presó i la cadena el ferra
llibert se veu per temps com desijava:
io perseguit de tanta desventura

no sé que esper, sinó la sepultura.

Aquest petit fragment procedent del Càntic d’amors és una mostra evident del que hem dit més amunt. El vers emprat, el decasíl·lab, presenta el ritme d’accentuació que el fan llegir com a endecasillabo. La llengua segueix els artificis retòrics de la tradició marquiana i la temàtica amorosa cortesana sembla directament heretada de Petrarca. Serafí ha buscat, doncs, una solució de compromís entre la tradició catalana més estricte i la modernització segons els cànons renaixentistes.