30.1.06

Comentari de En Corney (segle XVI)

Aquesta obra d’autor anònim, que ens ha arribat fragmentada, posa en escena els conflictes d’un senyor casolà, Cas, amb el seu lleial servent, Corney, amb l’esclau africà, Cristòfol, i amb ricassos i peixos grossos de l’entorn. L’obertura alterna els monòlegs de Cas i Corney, la qual cosa permet contraposar-ne els caràcters, les classes socials a les que pertanyen i els ideals de vida. Aviat, però, la manera com els personatges s’imaginen als monòlegs contrasta amb la forma com actuen i són en realitat. Cas pretenia viure feliç i tranquil en la seva hisenda, obtenint-ne un benefici material i sense mantenir conflictes amb els seus conciutadans. Però aquest desig es veurà alterat tant per els conflictes amb un servei que no sap dirigir, com pels conflictes amb els poderosos del seu entorn que no sap com afrontar. Tot això el farà canviar d’actitud i d’ideals igual que al criat, encara que la situació d’aquest és diferent. Cristòfol vol viure l’aventura, vol marxar de casa per córrer món, però malgrat tot continuarà administrant amb rigor les possessions del seu amo, i en el transcurs de l’obra anirà modificant els seus ideals.
A l’eix fonamental, l’oposició entre senyor i criat, hi podem endevinar les pautes de la comèdia clàssica. El personatge de Cas s’assembla molt al del vell conservador i avar que malgrat tota la seva experiència acaba enganyat. Corney, té totes les característiques del criat clàssic: fidel, astut, hàbil que es queixa car considera que els seus esforços en benefici del seu senyor no li són reconeguts. Malgrat això, mai trencarà la fidelitat al seu amo.
La trama és també de factura típicament clàssica. Tot i que no ens ha pervingut el final de l’obra, sabem que el desencadenament de la història és de caire econòmic i sentimental que sembla desembocar en una comèdia costumista.
Resulta rellevant el personatge de l’esclau africà Cristòfol, destinat a fer riure per la seva manera artificiosa de parlar un català africat, que també trobem en l’obra dramàtica Història de la presa de Menorca o conquista de Menorca, i per la seva manera desinhibida d’actuar.